El passat 22-M, va haver, a Madrid, una manifestació de protesta que, per la seva amplitud, probablement va ser la major dels últims anys.

Eixa manifestació, que va reunir a més de dos milions de persones procedents de tot arreu de l’Estat Espanyol, va discórrer dintre dels més escrupolosos causes cívics i pacífics, tal com, les organitzacions entitats i que la vam organitzar, l’esforçarem perquè ho fora.

Aquella jornada de lluita va ser un complet èxit perquè va estar carregada de responsabilitat ciutadana, de protesta enèrgica i al mateix temps, cívica i pacifica.

No obstant, resulta indignant comprovar que aquesta lliçó de Dignitat del poble, te enemics.

Hi  ha entitats públiques i privades que han tingut comportaments clarament hostils.

D’una banda, els grands mitjans de comunicació: prensa radio i televisió, s’han comportat amb una hostilitat manifesta,en un intent de minimitzar la protesta,  aplicant un silenci informatiu que, finalment era escandalós. Sols quan faltaven dos dies per a que les diferents marxes alcançaren la capital del Estat, i quan els mitjans estrangers ja estaven cobrint informativament la protesta, es van veure obligats, - sense ganes – a fer-se reso del fet.

Però, les Marxes de la Dignitat han tingut un altre enemic: El Govern i els seus cosos repressius.

Al final de la jornada, a la Plaça de Colón de Madrid, mentre es cantaven himnes a la llibertat des de la tribuna que presidia l’acte, les anomenades forces de l’ordre van irrumpir a l’acte i van agredir als manifestants, sense que hi haguera cap motiu que ho justificara.

Aquella agressió, absolutament fora de lloc, suposa una violació del dret Constitucional de manifestació i dels Drets Humans. Amb aquella agressió, el Govern es situa fora de la Constitució i de la Llei.

El Govern està asustat. Veu com, les protestes creixen d’un dia per al altre, en contra de les seves politiques d’autèntic terror. Veu que una majoria social, cada vegada mes nombrosa, no estem disposats a suportar molt temps mes que, les seves arbitrarietats ens hagen conduit a tindre sis milions d’aturats, mes d’un milió de famílies sense ningun ingrés, retallades en sanitat, educació, pensions, que el risc de pobresa  alcançe el 30 % de la població infantil, que la pobresa energètica cause 7000 morts prematures en hivern, que els jutjats espanyols hagen ordenat 5.600 desnonaments a l’any 2013, a raó de 185 per dia,  ... en definitiva, no acceptem que ens hagen robat el futur nostre i el dels nostres fills.

I front a tot açò, aquest govern de corruptes i d’enemics del poble, no sap fer altra cosa que llançar-nos damunt la policia. No podien consentir que les Marxes de la Dignitat acabaren com a lo que en tot moment van ser: una jornada de protesta cívica i pacifica.

Per esta raó, en un intent de embrutar-les amb la taca de la violència, els qui donen les ordes  van llançar les forces repressives contra el poble, provocant uns enfrontaments dels quals, ells son els únics responsables.

En un alarde de cinisme inaudit, la delegada del Govern per a Madrid, Cristina Cifuentes, anuncia l’apertura d’expedients sancionadors per als organitzadors de les Marxes de la Dignitat.

Nosaltres, front a estes agressions als  Drets Humans i als Drets Constitucionals, li contestem el següent:

Els pobles de l’Estat Espanyol,  mai pararem de lluitar fins aconseguir una societat lliure, humana i democràtica per a nosaltres i els nostres fills.

En eixa societat, finalment presidida per la Dignitat dels homes i dones que la habitarem, tots els que avui ordenen i executen actes d’agressió i repressió contra les justes aspiracions del poble, hauran de rendir conters dels seus actes indignes, en tribunals realment democràtics.

!!LA DIGNITAT DELS POBLES DEL ESTAT ESPANYOL, NO POT DEIXAR EN LA  IMPUNITAT LES VIOLACIONS QUE, AQUEST GOVERN DE CORRUPTES I MALVATS, ESTÀ COMETENT CONTRA LA CONSTITUCIÓ I ELS DRETS HUMANS¡¡