Quan arriba la primavera els camps es tinyen de diversos colors. La llum s'accentua com a un quadre de Sorolla. Dels arbres brollen les flors que més tard es convertiran en fruit. Les abelles obreres realitzen el seu treball amb la mare naturalesa. L'entrada de l'estació primaveral implica el canvi horari que, els primers dies, pertorba la nostra rutina diària. Primavera és sinònim de sol, al·lèrgies i flors. Amb l'arribada de l'estació de les flors les formigues ixen a arreplegar el menjar que li servirà d'aliment a l'hivern, i els alcoians ens preparem per a la nostra festa.

La transformació del centre de la ciutat en un poble de l'edat mitjana es deixa sentir cada dia que passa. La col·locació de l'enramà; el muntatge del castell; els festers que passegen els seus trages embolicats en plàstic pels carrers de la ciutat; els trabucs nets i llestos per a disparar en la fictícia batalla de l'Alardo. Tot el mecanisme funcionan perfectament com si d'un rellotge suís es tractara.

És a partir de l'1 d'abril quan tot comença a tindre sentit. Des que Sant Jordiet descubrix el cartell, a Alcoi, la primavera ol a pólvora. El so estrident dels automòbils al passar es convertix en marxes mores i cristianes. Els aparadors dels comerços es visten de diversos elements de la trilogia i els balcons són ornamentats amb la creu. Llavors, arriben les desavinences sobre el cartell. Dies mes tard la glòria, les filaetes i a poc a poc la ciutat s'ompli de màgia i esplendor fins que arriba el dia quan eixa màgia i esplendor aconseguixen el seu punt màxim. No importa la data, siga 21 d'abril o 2 de maig, el que importa és que tots ens reunim al centre de la ciutat per a interpretar, a l'uníson, les notes de l'Himne de festes. Sentiments d'alegria, nerviosisme i estrés, s'encreuen creant una estranya sensació.

Any rere any m'emocione al crit: "per Alcoi i per Sant Jordi, avant l'Entrà". El clamor popular ensordix. La gent crida: "ja baixa, ja baixa". I es veu aparéixer una esquadra de guerrers que es balanceja al compàs dels timbals i conquisten el carrer. Tots els presents colpegen les seues mans i victoregen. No té preu veure el rostre dels festers ple d'emoció, fins i tot, hi ha a qui li s'escapa una llàgrima. Els pèls se'm posen de punta al sentir discutir als ambaixadors. Tots aquestos sentiments, totes aquestes emocions, ningú les pot manipular, Ningú pot manipular tots aquestos sentiments, totes aquestes emocions. ni canviant les dates a cap de setmana, ni augmentant el preu de la pólvora, ni retallant el recorregut de l'Alardo. Aquestes són simplement  mesures per a emmotlar la festa a cada situació. Els sentiments i emocions són innats al fester i als "mirons" per gaudir de la nostra festa. Festa que, per molt lluny que estiguem, sempre portem dins del nostre cor.

Es pot sentir com la musica festera s'aproxima pel barranc del cint. El vent porta l'aroma a pólvora des de l'Ull del moro. Els sentiments i emocions fluïxen pel Molinar, Benisaidó i Riquer, donant-li al Serpis tot el fulgor de la festa que portarà serpentejant fins al final del seu recorregut. NOSTRA FESTA JA, CRIDANT-NOS ESTÀ.