Una manifestació intensa, una exteriorització tumultuosa i desbordant impossible de fer desaparèixer, ... i al mateix temps, un sentiment dolç, tranquil, reflexiu i profund que va fins al fons del nostre ser, del nostre cor, dels nostres sentits, són les sensacions que sentim en determinades etapes de la nostra vida.

I aquestes sensacions les vaig viure en un dia molt assenyalat en Alcoi, el dia en que els músics marquen l’inici de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi.

Com tindrem ocasió de comprovar, aquest treball consta de tres parts. La primera, versa sobre la bandera de la Societat Unió Musical d’Alcoi, símbol representatiu d’una entitat musical. La segona part, descriu les emocions que vaig sentir al portar la bandera de la meua banda en el desfile del Dia dels Músics de l'any 2011, i no podríem acabar aquest treball sense parlar dels autors de la música i de la lletra del nostre Himne de Festes, símbol d’Alcoi i dels alcoians.

Considere important ressaltar l’ordre en que està escrit aquest article, ja que la bandera, és la que encapçala el CONCERT EN MOVIMENT del Dia dels Músics, que són, els que interpreten acompanyats de milers de veus l’HIMNE DE FESTES D’ALCOI.

EL SÍMBOL

El símbol és una forma de mostrar una sèrie de pensaments més o menys abstractes, serveixen per a transmetre concepcions amb trets associats i socialment acceptats i són aquells que representen els seus valors, metes i història distingint-se dels altres, així mateix, aglutinen als seus membres creant un sentiment de pertinença.

LA BANDERA – Símbol representatiu d’una Societat Musical

La bandera d’una Societat Musical no és només un llenç que està subjecte per un dels seus costats a un pal o a una asta, aquest símbol és més que un objecte físic, ja que carregat d’un important valor emotiu, serveix de distintiu a tots els músics que pertanyen a aquests col·lectius, encara més, vincula al voltant d’ella a un conjunt de persones que gaudeixen de la música i de l’univers particular de la seua societat musical. 

Habitualment, les banderes de les societats musicals tenen un nexe en comú. En el llenç, figuren el nom de l’entitat i apareixen motius musicals artísticament brodats com la lira, el clarinet, l’any de fundació o de la confecció de la bandera, les fulles de llorer, l’escut de la població, la imatge de la nostra patrona Santa Cecilia i en les nostres terres, l’escut dels quatre pals de gules en camper daurat, etc. En la cimera de l’asta, sobreïx la lira o altre motiu artístic musical. Cal destacar també el colorit i la importància que donen als estendards, els corbatins o llaços de participació en els diferents esdeveniments en que han actuat, (Certàmens, festivals de música, entitats festeres, etc.). En definitiva, totes les banderes atresoren una simbologia semblant tan pels distintius musicals com per les peculiaritats socials o poblacionals.

Amb aquesta introducció, la bandera de la Societat Unió Musical d’Alcoi, a més d’algunes  característiques comuns descrites anteriorment, conta amb les següents peculiaritats: l’anvers, confeccionada en seda, és de color roig carmesí i dintre del cercle que està brodat en fil daurat, apareixen els tres components  històrics  de l’escut heràldic d’Alcoi, com són la corona, les ales i el losange amb les quatres barres de la corona d’Aragó, en la part central flanquejada amb dos fulles de llorer unides per un llaç blau, figura una lira amb la U que simbolitza la Unió travessada per la lletra M de Musical. En la part superior de l’emblema està escrit UNIÓN MUSICAL i en la part inferior, ALCOY. L’inrevés de color blau clar, té brodat amb fil daurat l’any de la seua confecció, AÑO 1955. Finalment, en la cimera de l’asta destaca l’escut de l’entitat en metall platejat.

Vostès es preguntaran perquè aquesta Societat Musical, fundada en 1905, té una bandera confeccionada 50 anys després?. La resposta és la següent: amb motiu de la seua participació en el Certamen de Bandes Civils celebrat a Xàtiva el 20 d’agost de 1955, (en el qual va guanyar el Primer Premi baix la direcció del seu mestre Juan Torregrosa Sevila), va ser necessari contar urgentment amb una bandera pròpia. L’ensenya, encarregada a Angelita Rico coneguda i detallista brodadora alcoiana, va ser confeccionada en tres dies i respecte a la seua asta metàl·lica, cal destacar la seua cimera amb la lira i les fulles de llorer, que li va donar forma l’artesà Alberto Domínguez amb un minuciós i excel·lent treball.

Un dia abans del certamen i en la seu de la Sociedad El Trabajo, la bandera va se beneïda pel Reverend Capellà de l’Església de Santa María José Gadea Vicent i apadrinada per la Sra. Ramona Rico Mira, (Viuda de Tadeo Juan Amorós, fundador i membre destacat de la banda), i pel Sr. Francisco Agulló Gadea, (aleshores Primer Tro de la Filà Llana i president de la Sociedad Apolo). En el mateix acte, es van unir a l’asta de la bandera dos llaços d’honor, l’un donat per la Sociedad El Trabajo (seu de la banda en aquell moment) i l’altre concedit per la Filà Llana.

Sense oblidar el període en la que els músics de la banda fèiem música sense tindre la seua pròpia bandera, cal reiterar que l’estendard estrenat en l’any 1955, ha sigut i és part viva de la seua història. Així doncs, tan en èpoques difícils, penúries econòmiques, canvis forçosos de seus, les sensibles perdudes d’amics músics, etc. com en temps de premis i guardons en els que cal destacar els quatre Primers Premis seguits guanyats en els Certàmens patrocinats per la Diputació d’Alacant, sense oblidar els guardons en Cocentaina, Benidorm, Villena, Murcia, etc., i els concerts en Madrid, València, Albacete, Lisboa, Elda, Prat de Llobregat, etc., la idiosincràsia dels músics de la banda ens ha fet anar sempre endavant i així arribar a una gran commemoració en l'any 2005, em refereix al Primer Centenari de la seua fundació, període en el que vam gaudir d'una extensa programació d’activitats socials, culturals, educatives i clar està, musicals.

Finalment vull ressaltar la cordial convivència ininterrompuda des de l’any 1947 de la banda amb la Filà Llana, prova d’aquesta relació és el títol de Llanero de Honor que ostenta orgullosament aquesta Societat Musical.

UN CONCERT EN MOVIMENT – El desfile del Dia dels Músics i els Certàmens Musicals

La música, a més de ser una manifestació cultural i artística, és el fruit d’una intuïció creativa, que s’expressa en el temps i en l’espai. La finalitat d'aquest art és despertar una experiència en l'home, estimulant el seu camp perceptiu i expressant sentiments, pensaments i idees.

Com vaig dir en una ocasió, l’aroma de les festes de Sant Jordi comença a flairar-se pertot arreu, és una fragància que s’escampa, però sobretot, fa sentir ganes de fruir d’aquesta essència, precisament en un acte tan rellevant en Alcoi com és el Desfile de Bandes del Dia dels Músics, en que aquests, (músics d’Alcoi i d’altres poblacions), ofereixen al públic amb la interpretació de diversos pasdobles, un Concert en Moviment, concert que comença en l’Avinguda del País Valencià, continua pel carrer de Sant Llorenç i que finalitza en l’entranyable “bandeja” amb la interpretació del nostre Himne de Festes.

No obstant, el trajecte del desfile a sofert variacions. Sabem que La Fiesta del Pasodoble se celebra des de fa més d’un segle i que en l’any 1917, l’itinerari ve ser el mateix que es fa actualment, però no sempre ha sigut així. En un temps, els músics de les bandes començaven el desfile des del Parterre cap a la Plaça d’Espanya, continuant pel carrer de Sant Nicolau fins arribar a la Glorieta, on en el seu “Templete” concursaven en els Certàmens Musicals. Crec interessant transcriure el següent fragment de La Revista de Fiestas de l’any 1950: A las seis y media de la tarde, FIESTA DEL PASODOBLE en cuyo desfile tomarán parte las Bandas de música de comparsas que se inscriban para este interesante concurso, que finalizará en el Paseo de la Glorieta. Se otorgarán diversos premios en metálico a las que resulten mejor calificadas. Continuant amb la participació de les bandes en els certàmens, podem dir que algunes edicions es van celebrar en la Plaça de bous de la ciutat, com la de l’any 1931, en que van concursar dos dies consecutius (20 i 21 d’abril), amb la particularitat de que les bandes guardonades Daran grandes conciertos en lugares que designará la Comisión Municipal de Fiestas.

En l’any 1965, per diverses causes se suprimeix la habitual celebració del Certamen Musical, i és des d’aquesta data, quan el format actual del desfile amb unes mínimes variacions, surt al carrer. De fet, eixe any unes bandes de música van començar la Fiesta del Pasodoble en l’Hospital Civil d’Oliver, continuant pel carrer dels Alçamora, L’Alameda (en aquell temps Avda. de José Antonio), Pont de Sant Jordi, carrer de Sant Tomàs fins a la Plaça d’Espanya a la que també arribaven les altres bandes que eixien per la Avda. del Generalísimo, (actualment l’Avinguda del País Valencià) i carrer de Sant Llorenç.

En la primavera de 1982, arran de la commemoració del Primer Centenari de la Música Festera, i presentat per José Almeria Gisbert, membre de la Federació Valenciana de Societats Musicals, es va celebrar en la Glorieta un Certamen Musical rememorant aquest esdeveniment i en el que van participar quatre Societats Musicals, una d’elles, la Societat Musical “Mestre Orts” de Gaianes, per la mort del seu director va interpretar fora de concurs, l'obra obligada del Certamen, el pasdoble Musical Apolo del compositor Amando Blanquer Ponsoda, les altres Societats Musicals concursants van ser la Unió Musical de Beniarrés, la Unió Artística Musical d’Ontinyent i la Unió Musical de Cocentaina. Posteriorment a l’hora del desfile de bandes, unes societats musicals el van començar des de la Glorieta i la resta per l’Avinguda del País Valencià per confluir totes elles en la “bandeja”, on abans de la interpretació de Mahomet, CENTENARI pasdoble del mestre Cantó i de l’Himne de Festes, van rebre les banderes un llaç commemoratiu del Primer Centenari, a més cada societat musical va ser obsequiada amb una artística medalla.

El divendres 13 de maig de 2011, (per raons de calendari, les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi es van celebrar en maig), a les 7,30 de la vesprada, al final de l’Avinguda del País Valencià va començar el Concert en Moviment amb la participació de quasi totes les societats musicals que conviuen amb les filaes aquests dies tan meravellosos per a tots nosaltres, i que amb la interpretació d’un atractiu repertori de pasdobles, obri el primer acte de la Trilogia Festera.

Allí, envoltat dels meus amics músics, espere amb impaciència el moment de portar l’Ensenya musical de la banda en el desfile, poc temps després, el mestre de la banda, Francesc Xavier Martínez Martínez, dona l’entrada al pasdoble Suspiros del Serpis de José Carbonell García (director de la banda en l’any 1927), des d’eixe moment i amb una perfecta harmonia, les notes flueixen màgiques, sense estridències, matisant cada passatge, i jo amb la bandera desplegada al muscle i al pas de la música em deixe guiar per ella, tranquil·lament, amb una sensació reflexiva i profunda que arriba fins al fons del meu cor. De sobte, els aplaudiments que la gent d’Alcoi premia amb entusiasme als músics, em desborda, com també les mostres de suport, d’estima i de carinyo de tota la meua família, començant per la meua mare Carmen, ma tia Amparo, d’Inma, de Ludmila i Joan, de Mª Carmen i Quico, de Susana, de Dolma, de Silvia i Jordi i de Mariola i Blai, com també les mostres de cordialitat i d'afecte dels amics, amb tot això i captivat per l’esperit de la música i de la festa, al llarg del trajecte i amb una gran emoció, continue gaudint d’aquesta fragància fins arribar a la “bandeja” on esperen milers de veus per estimar i cantar el nostre Himne de Festes, ... llavors, Jordi Pérez Martínez, Sant Jordiet en aquest any li dóna la batuta al músic Juan Ponsoda Plá director de l’Himne i aquest, dalt del podi i amb energia marca el seu inici, aleshores, tots els alcoians com jo sentim que la nostra ànima s’agita per la música, per les notes SOL, LA, SI, DO, MI ... inicials de l’obra, i una sensació intensa esclata amb NOSTRA FESTA JA ... seguits amb els VISCA!, que conjuntat tot amb la solemnitat del so de les campanes de la Parròquia de Santa María ens fan viure una tumultuosa i desbordant experiència que resulta impossible de fer desaparèixer.

GENS UNA SUMUS: Del Dia dels Músics i de la Nit de l’Olla, com també de la Fiesta del Pasodoble o de la Nit de les panxes buides s’ha escrit i s’ha parlat molt, només vull destacar la integració dels músics amb la festa, amb els festers i amb tots els alcoians i proclamar que tots “FORMEM UNA GRAN FAMILIA” o com diríem en llatí “GENS UNA SUMUS”.

En la següent entrega, parlaré de l’Himne de Festes d’Alcoi i dels autors de la música i de la lletra i així mateix la relació de fonts consultades apareixerà en la tercera part.