La pluja que després de setmanes d’absència s’ha presentat breument en la primera vesprada de la XXIV Mostra de Teatre d’Alcoi ha impedit que els carrers de la ciutat es retrobaren amb les representacions a l’aire lliure amb ‘Tam Tam’ de Maduixa Teatre.

Una vegada suspesa l’obra l’aigua ens ha deixat de nou i el Calderón, el Principal i els Salesians han estat els tres escenaris per a somiar o per a conèixer històries de marcians, com els de ‘Adéu Encara’ o els personatges de Xavi Castillo, acompanyat en aquesta ocasió per Enric Juezas.

ESTIMULACIÓ SENSORIAL PER ALS MÉS MENUTS

Dos escenaris diferents i a l'hora iguals han obert la Mostra de Teatre. I els dos en l'obra 'Dot', de la companyia teatral Maduixa. Una pantalla baix el nom de 'paret blanca' ha dividit aquestos dos mons on han interactuat els actors. Davant de la paret, els intèrprets s'han mostrat de carn i os. Darrere, han experimentat amb formes i colors com un element audiovisual més.

Dot arriba a la paret blanca de Laia per mostrar-li un univers replet de fantasia on l'estimulació sensorial és clau. La música ha acompanyat el moviment de la dansa. Aquestos passos han fet el mateix amb els punts i formes de la paret. I el colorit d'aquesta màgica pantalla ha arrodont un espectacle que ha provocat el somriure de tots els xiquets que han anat al Teatre Calderón.

MARCIANS DE PREMI

En aquesta primera jornada de la Mostra hem pogut comprovar com s’ha fet teatre la primera obra de l’edició número quaranta del Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, que l’any passat es va transformar per a premiar un projecte a representar.

La Companyia Hongaresa de Teatre ha traslladat al públic del Teatre Principal amb ‘Adéu Encara’ a la dimensió, la  tercera, la quarta o pot ser la quinta en la que les vides es creuen amb el viatge marcià del que som i el que esperem sense que cap alternativa siga impossible, per molt que els motius per a sorprendre s’acumulen.

Doble vida, doble sexe, doble identitat en un muntatge amb moments de profunditat i de somriure dirigit per Xavo Giménez i Mariano Stolkiner, text de Iaia Cárdenas, amb la interpretació de Lola López, Álvaro Báguena, Marcos Sproston i el propi Xavo Giménez.

CASTILLO I JUEZAS ENS FAN UN BOIG REPÀS PER LA HISTÒRIA

La companyia Pot de Plom Teatre, després de molt de temps, ha deixat de ser una sola persona damunt l’escenari. En aquesta ocasió, Xavi Castillo, té un acompanyant a escena, Enric Juezas. Tots dos ens han presentat ‘Açò és pa cagar-se (L’Empastrà 2).

Castillo i Juezas, Juezas i Castillo, primer ens fan un repàs per l’actualitat, l’adéu de Canal 9, cançó inclosa, les Eleccions Europees, amb el protagonisme de Cañete o Rus... però d’immediat ens representen la seua molt particular visió de la història i més en concret de clàssics literaris com ‘Julio César’, ‘MacBeth’, ‘La Biblia’, ‘La máquina del tiempo’...

L’espectacle té una tercera part on de nou viatgem a l’actualitat i com no tanquem el cercle tornant a parlar de Canal 9 i d’un personatge habitual de Xavi: la fallera. Un viatge per la història i la literatura de la forma més esbojarrada, ‘made in Xavi Castillo’... aquesta vegada amb Enric Juezas.