Si alguna cosa ha definit el segon dia de la Mostra de Teatre 2014, ha sigut la varietat d'edats a la que han estat destinats els sis espectacles -el dia de major nombre d'obres posades en escena- que s'han oferit.

Des de xiquets de 2, 3, 4 o 5 anys amb 'Nidos' de Teloncillo Teatro o 'A Mano' de El Patio Teatro, fins a la gent gran amb 'Conversaciones con mamá' de Pentación, uns dels plats forts de la Mostra amb Juan Echanove i María Galiana. També pel públic més adult han anat dirigides les altres dos obres de la jornada, 'M'esperaràs?' d'Albena Teatre o 'Acorar' de Produccions de Ferro, mentre que per al públic juvenil s'ha representat 'Lletraferida 2.0' de La Dependent.

FANG, MANS, IMAGINACIÓ I SENSIBILITAT, IGUAL A OBRA D'ART

La sala de reunions del Centre Cultural Mario Silvestre, completament a fosques, ha servit de lloc on la companyia logronyesa 'El Patio Teatro' ha escenificat un especial muntatge de titelles de fang.

Amb fang, les mans, molta imaginació, sensibilitat, Izaskun Fernández, actriu i ceramista, acompanyada de Julio Sáenz-López, porten a xiquets i majors a un món molt especial que porta por títol ‘A Mano’ i que porta ja tres premis a La Rioja, Gijón i Lleida i que no para de fer actuacions. Venen de Mèxic i van a Astúries, Cantabria, Polonia, Salamanca, Girona, fins i tot amb actuacions internacionals per 2015 i 2016.

Els xavals del col·legi Santa Ana de 3, 4 i 5 anys van gaudir, al igual que els seus professors i els distribuïdors, testimonis d’excepció d’aquesta xicoteta obra d’art.

ELS SONS DEL BOSC PER ALS MÉS XICOTETS

Els alumnes de dos i tres anys de L’Escola Infantil El Partidor han pogut riure i aprendre amb l’obra de teatre ‘Nidos’ de la companyia ‘Teloncillo Teatro’ vinguda des de Valladolid i que ha actuat a La Capella de l’Antic Asil a El Camí 40.

Premis nacionals de teatre infantil de 2013 i premi Fetén d’Espectacle Infantil 2014, Ana Gallego i Àngel Sánchez, amb la seua guitarra, traslladen amb les seues narracions i cançons al més profund i desconegut del bosc mitjançant els seus sons i la màgia dels essers que l’habiten.

JONA I RUBÉN ENS FAN UN DIVERTIT RECORREGUT PER LA LITERATURA VALENCIANA

Jona García, el malcarat i rígid senyor Lletraferida, i Rubén Mira, el despistat i divertit mosso, ens fan un recorregut desbaratat per la història de la literatura valenciana en l’espectacle ‘Lletraferida 2.0’ que ha posat en escena al Teatre Salesians, la companyia local La Dependent.

Es tracta de la segon entrega d’un espectacle orientat per a joves adolescents, que es diverteixen amb cada bogeria del mosso, mentre que el pobre Lletraferida intenta, sense massa èxit, explicar amb serietat les claus dels escriptors més importants en valencià, des del segle XII fins quasi l’actualitat amb Enric Valor, escenificant fins i tot el viatge de Blasco Ibáñez als Estats Units.

DEL SOMRIURE A LA REFLEXIÓ AMB ALBENA

Un sopar, un professor d’Universitat que amaga entre els exàmens un fracàs vital i els anhels de què les novel·les que escriu modifiquen una existència incompleta.

Albena Teatre ha presentat en aquesta Mostra 2014 una comèdia amb el transfons dels problemes que mouen als humans. ‘M’esperaràs?’, un text del també protagonista i director Carles Alberola conta com tot es pot complicar més enllà d’allò que des de fora es veu.

Amb Rebeca Valls, Alfred Picó i Cristina García completat el quartet d’actors, el text passeja per les relacions, les infidelitats i l’amor amb un text que manté el somriure i el pensament connectats pel teatre.

LA TENDRESA ÀCIDA DE MARÍA GALIANA I JUAN ECHANOVE

Sentir un “Ai, ai, ai, ai, ai, què cert” des del pati de butaques, al temps que la gran María Galiana tracta de posar en valor real els problemes de Juan Echanove reconvertit en fill arruïnat, és senyal de què el text i la interpretació de l’escenari són vida.

‘Conversaciones con mamá’, dirigida pel mateix Echanove i escrita per Santiago Carlos Oves, ha estat presentada en la Mostra per la companyia Pentación, que tants espectacles ens ha dut fins Alcoi.

Dosi de realitat, d’humor àcid, de tendresa sobre un tema tan quotidià que traspassa el context de la crisi, que el justifica per a parlar de relacions, de família i de l’amor passats els 80 amb una, com no, magistral interpretació de la parella d’actors que han emocionat un Calderón replet d’il·lusions per veure un gran muntatge.

UNA MALLORCA PERDUDA, SENSE PERSONALITAT... FINS I TOT SENSE SOBRASSADA

Un únic actor protagonista sobre l’escenari que no para de parlar, sense quasi respirar, durant més d’una hora i quart: Antoni Gomila. Un autor d’un text elaborat, treballat fins al mil·límetre, partint d’un tema en aparença trivial com la matança del porc: el mateix Antoni Gomila. Un director, en aquest cas no és Gomila, Rafael Duran, un escenari mínim i unes imatges projectades. Tot això barrejat es ‘Acorar’ de Produccions de Ferro.

Amb ‘Acorar’, travessar el cor del porc al ritual de la matança, Gomila ens parla, amb un tancat i ràpid mallorquí, de l’actualitat de Mallorca, una illa perduda, sense identitat, per la ‘invasió’ estrangera i la globalització, on fins i tot, la seua emblemàtica sobrassada ja no té el color roig de sempre. Un fet, el de la pèrdua d’identitat que es pot extrapolar a molts altres pobles.