Llegint la programació del Teatre Calderón d’Alcoi del tercer quadrimestre de 2014, vaig trobar que el dissabte dia 1 de novembre, la Societat Unió Musical d’Alcoi oferia conjuntament amb el Quintet de Metalls, Spanish Brass Luur Metalls, un concert amb tot un bon repertori de músics i de música.

I amb aquest  enunciat, vaig acudir al Teatre per experimentar sensitivament d’aquesta constel·lació visual i sonora.

La primera part, amb l’espectacle Tell Me a Brass Story, (vaig) vàrem gaudir del quintet de metalls mitjançant un atractiu repertori sonor, primerament amb “Le coucou”, de la suite per a clavecí del compositor francès Louis-Claude Daquin; posteriorment i amb el genial músic barroc Johann Sebastian Bach i el compositor d’òpera italià Guiseppe Verdi vam fruir de dos excel·lents transcripcions, com també d’un dels compositors més importants del segle XX, el director d’orquestra i escriptor Igor Stravinsky. Per concloure la primera part, vàrem sentir del sevillà Gerónimo Gimenez Bellido, brillant creador de sarsueles, l’arxiconeguda “La Boda de Luis Alonso”, (el mestre de ball més famós de Cadis) i de Pascual Piqueras, un joguet musical, el divertit “De Caí” –De Cadis– (amb el peculiar so de la tuba-caixa), “las palmas” i el característic estil andalús.

Només falta ressaltar la qualitat artística dels components del quintet Carlos Benetó i Juanjo Serna (Trompetes), Manuel Pérez (Trompa), Inda Bonet (Trombó) i Sergio Finca (Tuba) i que les transcripcions musicals són de Thierry Caens, Thierry Tribault, Francisco Zacarés i del trompetista del quintet Carlos Benetó, a més, afegir què, amb aquestes sensacions, he recordat la següent frase: La música és com el cel, t’oblides que estàs en la terra.

Després d’un interval, i ja en la segona part del concert, els músics de la Unió Musical d’Alcoi dirigits pel seu director Gaspar Nadal Maronda, ens van traslladar amb el so de l’obertura “Alvamar” del compositor James Barners, a un món rítmic i dinàmic on es descriuen  musicalment, moments bulliciosos, feliços com també misteriosos i en el que el tema principal es repeteix quasi constantment, però amb la particularitat de que sempre manté la seua rellevància musical. Recordant la música d’aquest autor, vull rememorar l’exitós concert que aquesta banda va oferir el 5 d’octubre de 2008 en el Palau de la Música de València en la qual va interpretar del mateix autor l’obra “Impresionns of Japan”.

“Excursions” del compositor nord-americà Gregory Fritze, va ser l’obra que van interpretar per finalitzar el concert les dos formacions musicals, aquesta composició, d’una gran magnitud tant per la seua dificultat bandística com pel seu compromís tècnic per als solistes, va ser exquisidament resolta per tots els músics al interpretar-la. 

José Rafael Pascual Vilaplana, director de banda, d’orquestra simfònica i reconegut compositor de la veïna població de Muro, va dirigir el seu Poema Simfònic “Hernandiana”, creada per commemorar el “Año Hernandiano 1910-2010”, aquesta obra la van interpretar conjuntament els músics de la banda i el quintet de metalls. A pesar de que només vaig sentir aquest “Poema Simfònic” en el concert, vull ressaltar que l’obra ens endinsa a través dels pensaments poètiques de Miguel Hernández Gilabert en la seua intensa però breu vida, la bellesa de la naturalesa és part vital de la seua creació, on també el drama, la malenconia, la alegria, la bullícia... totes aquestes vivències magistralment musicades pel compositor Pascual Vilaplana i interpretades extraordinàriament pels músics damunt de l’escenari, van calar profundament en l’ànima de tots els espectadors presents en l’esdeveniment. (Espere sentir-la prompte altra vegada).

Amb tota aquesta amalgama musical, (amb un regal sonor del quintet de metalls al final del concert), i com he dit adés, tots els musics amb la complicitat de tots els espectadors, vàrem aconseguir una exclusiva sincronia, vivint una emotiva constel·lació visual, sensitiva i sonora.  

No vull acabar el treball, sense retre el meu petit homenatge al poeta oriolà Miguel Hernández Gilabert amb aquesta reflexió del seu Cancionero y Romancero de Ausencias: La Libertad es algo que sólo en tus entrañas bate como el relámpago.