Hi ha comportaments dignes de ser Patrimoni de la Humanitat, com el Nadal Alcoià algun dia. Per exemple, les discussions sobre l’enllumenat nadalenc, l’enramà menuda. Si fa llum, si ens representa, si està en el nostre carrer...

El Nadal a Alcoi comença el dia que posen a la venda per Internet les entrades de Tirisiti. No tens vuit cognoms alcoians si no compres les localitats puntualment a les 12 de la nit. El dia de l’espectacle, per molt que no fa falta, fas almenys dos hores i com segur que has comprat tiquets de més, toca buscar xiquets entre amics i coneguts.

Dia de Nadal. La sogra compleix la tradició, que si no, es trenca la festa. ‘Putxero’. Te pilotes la cosa. Ben mudats i rodejats de cunyats, gendres, nores i fins i tot algun familiar. “Què passa que no menges?”, sents mentre tragues com pots l’últim trosset de gamba. Al final, claves la corbata dins del caldo i llueixes tota la nit un nou disseny en plena placeta de Gonzalo Cantó que amb tanta gent de la quinta torna a ser la de ‘La Movida’.

Burreting el dia del Ban. En començar l’Ambaixador a declamar, carrera buscant la burra, la de davant, mentre que la pobra de darrere du les bústies més buides que la il·lusió dels més menuts en besar al negret, volem dir al patge.

Arriben els Reis Mags. Melcior, el Negre i l’Últim. La Cavalcada s’ha de veure amb el xiquet o xiqueta, abrig llarg i tot, al muscle. Hem de pujar-lo al Rei per molt que demane clemència i li cause un trauma de per vida. Amb un mal de ronyons irrecuperable, encara queda un esforç, alçar-lo sobre tots els altres, que si no, ni eres bon pare ni serveixen de res les pilotes. De Nadal.