Just per aquestes hores, fa just una setmana, el bàsquet espanyol, el bàsquet europeu, el bàsquet mundial, contemplava una novetat mai vista fins ara. Dos germans, dos pivots, un en cada equip, un en cada conferència, tots dos titulars segons les votacions populars, feien el bot inicial que donava inici al partit de totes les estrelles, al All Star Game de la NBA.

A més, aquest fet es donava no en un pavelló qualsevol, si no pavelló més mític del bàsquet i quasi de l’esport en general: el Madison Square Garden de Nova York. I allí, presenciant-ho in-situ, en el seient 17 de la fila 6 del quart amfiteatre de la secció 414, estava Pagina 66 per ser testimoni d'aquest moment històric.

Pau i Marc, Marc i Pau saltaven a l’aire a per alguna cosa més que un baló de bàsquet, saltaven per assolir una fita històrica, mai vista. Després de dos tocs, el baló va ser pel germà major. El partit, després d’un fum de triples i punts espectaculars, per al mitjà. A les butaques ho presenciava el xicotet, Adrià, acompanyat pels pares de tots tres, Agustí i Marisa.

Unes poques hores abans, al vestíbul de l’hotel Sheraton de la Sèptima Avinguda, Pagina 66 va poder parlar amb el pare de les criatures durant vora un quart d’hora. Agustí va rebre una samarreta de l’Alcoyano, just l’especial commemorativa per l’eliminatòria de Copa del Rei front al Athletic Club de Bilbao i els fills una tassa per cadascun dels tres amb l’escut del Deportivo. Fa quatre anys, a l’All Star de Los Ángeles, Pau ja va rebre a través d’Agustí una samarreta del Alcoyano, personalitzada amb el seu dorsal, el 16, i el seu cognom, Gasol.

I tot i que els germans Gasol eren els que feien història en unes poques hores, per contra el pare de tots dos era qui em preguntava per com anaven les coses per Alcoi i com li anaven a l’Alcoyano, en una mostra més de normalitat, humilitat i senzillesa del patriarca dels Gasol, que dona idea del perquè els fills tenen sempre els peus a terra, malgrat arribar al més alt del seu esport.

Curiosament, Agustí Gasol fa fer el servici militar a la base d’Aitana i té uns grans records de com el vam cuidar per aquestes terres. “Al ser de Barcelona, no tenia gens fàcil tornar a casa durant els permisos i molts companys alcoians em demanàvem que em quedés a viure en les seues cases eixos dies”.

Quan va conèixer l’estat en el que es troba actualment la base d’Aitana, d’abandonament, li va saber molt mal, perquè recordava que estava en un gran indret natural i que podria ser un lloc ideal per a un museu o alguna activitat relacionada amb la natura.

També Agustí va comentar que el lloc de l’Alcoyano era la part alta de Segona B, lluitant per pujar a Segona A i una vegada allí buscant consolidar-se. Per últim, va confessar que més enllà de l’alegria que suposava per al matrimoni Gasol-Sáez tindre a dos dels seus fills entre els deu millors de la NBA, als cinc inicials d'un event mundial com l'All Star, ell, personalment, tenia moltes ganes de passar tots junts després del partit uns dies a Memphis, amb Pau inclòs i la seua neta, Júlia, la filla de Marc, que estava sent el punt d’atenció de tota la família, mentre que recordava que en el temps que portava allí, encara ni ell mateix havia pogut veure als seus fills per l'agenda tan apretada d'activitats i que esperava al menys poder sopar en ells.

Va ser una experiència fantàstica poder parlar aquestos instants amb Agustí Gasol, el gran responsable de que el bàsquet espanyol i europeu haja conquerit una terra inhòspita, fins i tot prohibida durant molts anys, quasi mítica, com era el bàsquet professional nord-americà.

Des de la grada, damunt del parquet del Madison, prèviament al partit, al descans i al final del mateix, els dos germans, Pau i Marc, Marc i Pau, no van deixar de parlar, de riure, de fer broma, de fer-se confidències, sobre el moment tan especial que estaven tots dos vivint.

Fins i tot en el partit, en un 48 minuts de joc on està quasi ‘penalitzada’ la defensa i sols es busca el triple o l'anotació més espectacular, els dos germans es van fer notar, al menys al principi, amb un cost-to-cost del Marc després d’un rebot acabat en un ‘mate’, o un parell d’esmaixades més de Pau -va acabar amb un nou 'doble-doble'- i fins i tot un tap a Klay Thompson pel qui li va demanar disculpes i un últim rebot en atac i cistella que encara donava alguna opció al seu combinat, Est, per apropar-se a l’Oest, una cosa que finalment no es va produir. També Marc li va demanar perdó a Lebron James per una falta quan anava a tirar un triple.

A tot això, dir que els jugadors havien sigut presentats per Christina Aguilera –Marc i Pau, Pau i Marc, al mateix temps es van donar un abraç emotiu- Ariana Grande havia actuat al descans, amb Nicki Minaj col·laborant en una de les cançons, Queen Latifah havia cantat l’himne USA o s’havien succeït a l’escenari molts dels musicals en cartell de Broadway com ‘Mamma Mia!’ o ‘Chicago’, així com ‘The Rockettes’ habituals del Radio City Music Hall, o en les grades el marcador central enfocava a l’expresident Bill Clinton, al boxejador Floyd Mayweather, al director de cinema i habitual del Madison, Spike Lee, actors com Ben Stiller o Chris Rock, cantants com Beyoncé o Rihanna, etc, o es feien homenatges a mítics jugadors, com Bill Russell, Magic Johnson, Oscar Robertson, Julius Erwing 'Dr. J', Phil Jackson, Walt Frazier, Willis Reed, Bill Bradley, etc.

Els dos dies abans, el centre d’operacions havia sigut el Barklays Center de Brooklyn, seu dels Brooklyn Nets, on es van disputar el partit de rookies i jugadors de segon any de tot el món front als nord-americans primer i després les exhibicions de mates, triples, habilitats i shooting stars.

Durant l’estància va ser tot un luxe coincidir uns instants amb jugadors mítics com Patrick Ewing, Steve Kerr, AC Green, Cliff Robinson, Ronny Turiaf, Mutombo o Dawkins i poder recórrer els carrers i avingudes de Nova York –tot i les baixíssimes temperatures, fins i tot neu- així com visitar monuments emblemàtics com l’Empire State Building, Rockefeller Center, l’Estàtua de la Llibertat, l’edifici de l’ONU –on just al costat hi ha un monument de Sant Jordi matant al dragó- Times Square, la Zona Zero, el Soho, el pont de Brooklyn, New York Times o Central Park entre molts altres, contant alguns dies com a guia amb el pintor alcoià Xavi Carbonell, que porta ja uns anys anant en els mesos de febrer a Nova York a pintar i muntar una exposició posterior.