Aquest cap de setmana hem pogut gaudir en el Teatre Principal d’una doble història. Per un costat la teatral de Jordi i Lola i per l’altra la real de Pep Cortés i Neus Agulló.

És complex decidir quina començar a contar. La de l’escena cap a fora signada per Ximo Llorens o la del moment, diu Joanfra Rozalén el gerent de La Dependent que únic, amb l’experiència unida de dos grans actors sobre les taules del Principal.

En tot cas es tracta d’una celebració, d’unes bodes d’or en la que intervenen, en tots els sentits imaginables, les situacions del present, les històries viscudes i l’incertesa del futur. Dirigida per Juanjo Prats, aquesta és la tercera part de la trilogia després de ‘Un sopar de dimecres' i 'Què fem de la mare?', en les que hem pogut gaudir i respirar eixa complicitat, eixa familiaritat de tants i tants anys fent teatre de Pep, Ximo i Neus.

Un pati, Neus Agulló conta que l’escenògraf Jon Berrondo ha reproduït el de sa casa, és l’espai de totes les converses en un fil de diàleg tan possible com autèntic. Les dificultats dels fills i nets, econòmiques, sentimentals, professionals i fins i tot ètiques, dibuixen un camí que no és més que la vida, amb el retrovisor sempre en marxa per a recordar que pot ser és més fàcil jutjar que fer o ser.

Al final, aplaudiment global, conjunt per totes les històries contades, viscudes i compartides. Als actors, el director i l'autor es va unir Panchi Vivó, l'autor de la música de l'obra.

Per si no heu  pogut anar, ací teniu el vídeo de promoció de La Dependent.