De nou, partit entre setmana, partit de bocata, ajornat al dimecres per a no coincidir amb els actes del Mig Any del passat dissabte. Ve l’Igualada Rigat Hoquei Club, un dels equips més complicats de la primera categoria de l’hoquei estatal.

Arriba l’Igualada al pavelló Miguel Sarasa del poliesportiu municipal Francisco Laporta quart classificat, però, com els amfitrions, amb un partit menys. En cas de guanyar a Alcoi, els jugadors de Marc Muntané es plantarien amb la mateixa puntuació que el primer, el Barça, i, no es pot descartar, amb millor balanç de gols. Tampoc els aniria malament un empat, ja que igualarien a punts amb el Reus, actual tercer.

L’Igualada és un conjunt golejador i poc encaixador: vint gols a favor i només nou en contra, però els vint estan ben repartits entre bona part de la plantilla. Fins a huit jugadors han aportat algun gol, cosa que indica bon joc d’equip i un perill complicat de controlar.

En el costat blaugrana, el joc que estan fent els de Lorenzo Pastor és vistós, ordenat i molt de conjunt, cosa que sempre li ha resultat bé a l’Alcodiam. Estan en una còmoda huitena posició de la taula, amb set punts.

Hi ha un aspecte similar al de l’Aitex PAS Alcoi: l’equip de la capital de la comarca del Noia té un vestidor prou estable, ja que només han tingut tres altes —dos des del Caldes i una des del Barça— i quatre baixes, una d’elles la del retirat Edu Fernández. La resta de la plantilla és, fonamentalment, idèntica a temporades anteriors, com l’entrenador, Marc Muntané, un arlequinat fins a la medul·la.

No hi ha canvis en l’equip de casa, tampoc se’n preveuen en el visitant, i sí que s’espera un gran partit.