I de nou ho ha fet l’esport eixe dels vint-i-dos jugadors darrere d’una piloteta que dirigeix un cameràman amb xiulet en la boca. Cinc dies després, els carrers s’han tornat a omplir de persones contentes per un mèrit que comparteixen amb orgull, atorgant representativitat pròpia a l’esforç alié per aconseguir una meta. El futbol. El Campionat Mundial de Seleccions. El Mundial.

La celebració del triomf de la selecció espanyola ha estat diferent del dimarts, classificació per a la final mundialista. Davant la previsió d’una afluència encara major de persones, la Policia Local va blindar el Centre al pas dels vehicles. Ni cotxes, ni motos, ni patinets que pogueren posar en perill els vianants, especialment aquells que han estat botant enmig de la bandeja.

Eixa mesura ha tingut una contrapartida: una vegada els conductors han comprovat que l’accés a la plaça no era possible ni pel pont de Sant Jordi ni pel de Canalejas, la ruta mundialista s’ha traslladat als carrers de la resta d’Alcoi. Ha sigut, per tant, una festa que ha arribat a tota la ciutat: Alameda, Entença, Santa Rosa, Hispanitat...

Si algú ha volgut exercir de Grinch futboler i anar-se’n a dormir a una hora prudent, ho ha tingut complicat. Ha pagat la pena sumar-se a la celebració, manifestar l’alegria per la victòria i protestar pels dos gols patris que no han pujat al marcador, encara que només fora per dissimular després de comprovar que la calor no pensava deixar descansar ningú en esta nit del 19 al 20 de juliol, vespra d’alerta groga per temperatures extremes.

De ponts cap a dins, primer l’emoció futbolera s’ha concentrat a la plaça de Dins. Les pauses d’hidratació, l’espectacle superbowler, els descomptes i les dos pròrrogues han permés sopar amb temps de sobra, postres i café inclosos, a tots els qui havien reservat taula davant de les pantalles. Hi ha hagut moments en què no cabia ni una samarreta roja o blanca més. "Oe, oe, oe", "campeones del mundo", "lo, lo, lo, lo, lo, looo, lo" i fins i tot algun improperi polític d’eixos que no venen a compte i que aprofiten els qui els agrada armar-la allà on passen. Festa.

Amb l’arribada de més aficionats, la plaça d’Espanya també s’ha sumat a la celebració. Molta gent jove que no va poder viure, per edat, allò del gol d’Iniesta i, de nou, més "oes", campions i "lololos" entre algun petard i, ací sí —perquè a la plaça de Dins hauria sigut un perill per la quantitat de gent que hi havia—, alguna bengala vermella. Per un moment, tots hem sigut rojos i hem celebrat en comunitat.